La Colla Galàctica i la plastilina màgica

Abans d'explicar-vos el que va passar, deixeu que us presenti tots els científics i científiques que formen part de la Colla Galàctica, la Colla que salvarà el Planeta Terra. Ells són la Fàtima, l'Enric, el Youssef, la Lizeth, l'Ainara, el Soufiane, el Safwan, la Sandra, l'Ezequiel, la Marina, l'Alejandro i l'Ariana.

Doncs bé, un bon dia, mentre eren al seu laboratori, anomenat la Mulassa, pensant en quin seria el seu nou invent, un missatger els va lliurar una carta urgent,que venia directament de l'Agència Espacial Internacional. Es van posar molt nerviosos i es van emocionar molt a la vegada, perquè abans mai no havien contactat amb ells i de ben segur que era per encomanar-los una missió important.

Va ser el Sergio, el director del laboratori, qui va obrir la misteriosa carta, que deia així:

"Hola Colla Galàctica,

Us necessitem! Sou l'única esperança per salvar el Planeta Terra. I és que ha succeït una cosa terrible. Fa un temps, tots els xinesos van fer una aposta amb un parc aquàtic. L'aposta consistia a comprovar si eren capaços de saltar tots a l'hora sobre la terra, i el premi, si ho aconseguien, consistia a gaudir d'un dia gratuït en aquell parc aquàtic. I, dit i fet, el dimecres de la setmana passada, tots els xinesos del món es van posar d'acord per saltar a l'hora.Van fer un salt tan gran que va retronar a tot el món. Els xinesos, és clar, estaven molt contents d'haver guanyat l'aposta.

Tot va resultar molt divertit, fins que, al cap d'un parell de dies que tots els xinesos haguessin saltat al mateix temps, el Planeta Terra es va començar a esquerdar per tot arreu.Va sertan fort el salt, que les carreteres i els camins s'han començat a esmicolar per tot arreu, les muntanyes s'estan partint en dos. La gent no pot anar a treballar, els nens i les nenes no poden anar a l'escola, ja que els carrers estan fets miques.

Només vosaltres, Colla Galàctica, sereu capaços d'inventar algun artefacte o substància que serveixi per tornar a unir tots els trossos trencats del nostre planeta."

La carta estava signada pel mateix Super Mega Guai inventor de l'Agència Espacial Internacional,que s'acomiadava amb un"Gràcies Colla Galàctica, comptem amb vosaltres!"

Tots els científics i científiques de la Collavan fer un gran sospir i el director, el Sergio, que s'havia quedat en blanc després de llegir la carta, els va demanar que es posessin de seguida a pensar tots junts per trobar una solució per salvar el planeta, abans no desaparegués.

-Vinga nois! Vinga noies!-els va dir, eufòrica, la Marina-.Si ens hi posem tots junts ho aconseguirem.

-Sííí!-Van respondre tots a una-.Si treballem en equip, com fem sempre, podem aconseguir el que ens proposem!

Es van posar molt nerviosos, no sabien què fer. Què podien inventar ells, que només eren nens i nenes, que servís per curar les ferides que tenia el Planeta Terra?

Llavors, el Sergio, liderant el grup, va demanar a la seva ajudant que comencés a buscar.

-Monika!-s'afanyàa dir-li:-Comença a buscar per tot el laboratori, troba tot el que ens pugui servir per poder fabricar alguna cosaque ens ajudi a solucionar aquest greu problema.

-Oi tant!-la Monika no va trigar ni dos segons a reaccionar-.Ara mateix m'hi poso i, vosaltres, Ainara, Alejandro, veniu amb mi! Tots els altres comenceu a remenar per allà.

-Som-hi!-van corejar tots plegats.

Amb tot plegat es vaformar un bon terrabastall. El Safwan i la Lizethvan començar a obrir tots els calaixos del laboratori, a veure què hi trobaven.

L'Enric va animar el Soufiane, la Fàtima, l'Ainara i l'Alejandro que li donessin un cop de mà per apartar tot d'andròmines, màquines estranyes que inventaven i que després anaven deixant per aquí i per allà, i que bloquejaven l'accés a l'armari de les potingues, potser allà dins hiobtindrien la resposta que necessitaven.

Mentrestant, les notícies, a la ràdio i a la televisió, no paraven de dir que la Terra s'estava trencant en bocins i no paraven de repetir que només la Colla Galàctica seria capaç de salvar-la.

-Ezequiel, Marina, Sandra, veniu amb mi!-el Youssef havia tingut una idea-. Mirarem a la taula on vam fer l'últim experiment, potser hi van quedar les restes d'algunmaterial que puguem fer servir per el nostre invent.

Però de seguida es van desanimar, només hi van trobar un paquet de sal: què podrien fer amb un miserable paquet de sal?

El Sergio, que seguia buscant pel seu compte, incansable, no trobava res de res, bé sí, va trobar mitja ampolla d'oli, feia uns dies que havien berenat pa torrat, allà mateix, al laboratori.

De moment només tenien sal i oli.

-Estem perduts!- diuen tots a una, l'Ainara cridant més que ningú.

I el Planeta Terra, que els necessitava, s'estava trencant de mica en mica.

-Quina mala idea la dels xinesos de saltar tots a l'hora!- va dir, enfurismat,l'Ezequiel.

Tots anaven amunt i avall, d'un costat a l'altre, sense cap ordre, buscant una solució màgica, però no la trobaven.

-Algú ha vist l'Ainara?- va preguntar la Monika, perquèfeia estona que no la veia-. Fàtima, Youssef, aneu a veure si la trobeu.

Tots dos, seguint les indicacions de la Monika, se'n van a buscar-la i de sobte lavan veure que sortia de la cambra del costat del laboratori, una que feien servir per guardar-hi trastos vells, i a les mans hi duia una bossa de farina i una ampolla d'aigua.

-Mireu què he trobat!-els va dir tota contenta, rodejant la bossa i l'ampolla amb els braços com si hagués trobat un tresor.

-On t'havies ficat,Ainara?-l'interrogaren la Fàtima i el Youssef. Ella els respongué que estava buscant, com tothom.

Quan es van tornar a trobar tots junts, al voltant de la taula central del laboratori,hi van dipositar totes les troballes: sal, oli, farina i aigua. El director, el Sergio, els va demanar a tots que es posessin a pensar quina una se'n podien empescar amb tot allò.Tot i que ho veia difícil, no podien perdre l'esperança.

-Eureka!-va cridar tot d'una el Sergio-.Ja ho tinc! Fabricarem una plastilina que serà capaç d'enganxar totes les esquerdes del Planeta Terra i tots vosaltres m'hi ajudareu.Si treballem junts no fallarem.

L'ajudant del director, la Monika, va deixar sobre la taula un recipient molt gran, que havia trobat tirat per un racó, per posar-hi tots els ingredients i poder-los barrejar bé.

Tots van anar ficant les mans dins el bol i van començar a pastar la farina amb la sal i l'oli, afegint-hi l'aigua a poc a poc. Les quantitats havien de ser exactes perquè la fórmula sortís perfecte, haurien d'anar amb molt de compte.

Després de moltes hores de pastar i pastar, van aconseguir una mena de plastilina enganxosa.

De seguida van voler comprovar si de veritat funcionava i ho van intentar enganxant la pota d'una cadira que s'havia trencat feia temps. I, oh sorpresa!, funcionava!, la pota havia quedat més forta que abans de trencar-se.

-Aquesta pota ja no es tornarà a trencar mai més!- va dir, tot rient, la Lizeth.

Immediatamentesvan adonar que tenien un problema, el Planeta Terra, que continuava escardant-se cada cop més, era molt gran i ells només tenien una petita quantitat de súperplastilina. Entre tots haurien de trobar una solució.

Tots els científics i científiques de la Colla Galàctica es van posar a pensar, però finalment van serel Safwan i l'Arianaels que van recordar un descobriment que havien fet ja feia temps.

-Recordeu aquell líquid de color blau, groc i vermell, que feia que les coses augmentessin de volum?

-Sííí! Ja ho tenim!-van respondre, emocionats, el Soufiane, l'Enric i la Sandra.

Ràpidament, entre el Youssef, el Safwan, la Marina i l'Ainara,vanagafar el recipient amb la plastilina i el van treure al carrer per tenir més espai. La Lizeth, el Soufiane i l'Enric van ser els responsables de tirar-hi unes gotes d'aquell líquid màgic, i, tot d'una, la plastilina va començar a créixer i a créixer sense parar.

Estaven molt emocionats. Saltaven i picaven de mans sense parar.

-Ho hem aconseguit! Som uns genis! -tots els de la Colla Galàctica n'estaven molt de cofois de la seva descoberta.

Però no tots ho tenien tan clar. Pensant en com n'era de gran a la Terra, per reparar-la els faria falta molt de temps i pel camí se'ls faria de nit.

-Com podrem posar la plastilina a les fosques?-s'afanyà a preguntar l'Ezequiel.

-Cap problema!- els digué el Sergio-.Recordeu la purpurina de llum blava que ho il·lumina tot?

-Sííí! -van respondre la Sandra i tots després d'ella amb un-Sí, sí, oi tant! Bona idea!

-Doncs barrejarem una mica de purpurina blava amb la nostra plastilina màgica-va dir en Sergio.

Ja tenien a punt l'invent que salvaria el Planeta Terra. Ara tocava informar l'Agència Espacial Internacional, que,en sentir que la Colla Galàctica havia trobat una solució, es van posar molt contents i els van donar permís per començar a enganxar tots els estrips del planeta.

Els científics de la Colla Galàcticavan decidir posar nom al seu invent, i quin millor que "Plastilina Galàctica"?

Tots preparats per la missió, amb la Sandra i l'Ariana al capdavant, cadascun d'ells van omplir la seva motxilla amb la plastilina màgica i se'n van anar a recórrer el món per reparar-lo.

Finalment ho van aconseguir, ja no hi havia perill. Una vegada més es van adonar que treballant junts, com un equip, podienaconseguir tot el que es proposessin. Això sí: pensaven demanar als xinesos que no tornessin a saltar tots a l'hora mai més.

I és així com la Colla Galàctica es va fer famosa a tot el món per sempre més i n'estaven tan orgullosos del que havien aconseguit que, amb el seu director, el Sergio, i la seva ajudant, la Monika, van fer una gran festa per celebrar-ho.

FI