La Colla Galàctica i la nau espacial
Els nois i noies de la Colla Galàctica estaven avorrits. Tot just acabava de començar un nou any i ja quedaven molt lluny les vacances de Nadal.
Els Reis Mags havien estat molt generosos i, a tots ells, els havien portat uns patins de rodes.
Només tenien permís per patinar pel parc que hi havia davant de l'escola i ja començaven a estar cansats de donar tombs i més tombs al voltant dels mateixos arbres i dels mateixos gronxadors.
-Quin avorriment!- va dir el Youssef- Si almenys els pares ens deixessin patinar per altres llocs!
-Els nostres pares ho fan per protegir-nos-li va respondre l'Ezequiel.
-Penseu que si anéssim patinant pel carrer i per on nosaltres volguéssim, ens podrien atropellar!- va continuar, posant-se les mans al cap.
L'Enric, la Lizeth i la Fàtima, que estaven asseguts en un dels bancs del parc, amb els patins posats, van donar la raó a l'Ezequiel.
Llavors, l'Alejandro va tenir una idea:
-I si parlem amb el Sergio i la Monika? Potser ells sabran què podem fer amb els patins per divertir-nos de veritat!
El Sergio era el seu profesor de laboratori, a l'escola, i la Monika la seva ajudant.
Estaven tan contents que van començar a saltar, amb patins als peus i tot, i a picar de mans aplaudint la gran idea que havia tingut l'Alejandro.
Com que ja havien patinat prou, van decidir que ja era hora d'anar cap a casa i que l'endemà parlarien amb el profesor i la seva ajudant.
I dit i fet. Era dimecres i tenien classe de laboratori amb el Sergio. Als de la Colla Galàctica els va costar decidir qui d'ells seria que parlaria amb el professor i, finalment, va ser el Soufiane que se li va atansar per dir-li:
-Mira, Sergio, aquest any els Reis Mags, com que ens hem portat tan bé, ens han regalat patins de rodes per a tots, però, com que els nostres pares només ens deixen patinar pel parc que hi ha al davant de l'escola i ja no ens ho passem bé, hem pensat que tu i la Monika potser tindríeu alguna idea per fer que això del patinatge fos més emocionant!
El Sergio, que se'ls mirava amb aire divertit mentre escoltava el Soufiane, va fer un senyal amb el polze de la mà dreta cap amunt, a la Monika que, de seguida, va entendre què estava pensant.
Tots els de la Colla, en veure que el professor i la Monika es comunicaven amb signes, de seguida van endevinar que en portaven una de cap.
-Què se us ha acudit?- va preguntar immediatament la Fàtima.
-Això, això, en què esteu pensant?-es van apressar a preguntar l'Ainara, la Marina i l'Aya.
El Sergio, fent cara d'estar-ne maquinant una de bona, els va dir:
-Recordeu aquella nau espacial que vam construir el curs passat?
-Sí! Sí! Si si si!- repetia sense parar l'Ariana.
-Aquell coet que vam fer amb caixes de cartró i llaunes velles per a la clase de ciències?- va preguntar el Youssef.
-Sí nois i noies!- va intervenir la Monika-.La nau espacial amb què vam dir que un dia fariem un viatge insterestel·lar! Doncs el dia ha arribat!
Tots i totes aplaudien i cridaven molt exaltats.
-I què hi tenen a veure els patins amb una nau especial?-els va interrogar l'Aya, amb un posat d'allò més seriós.
Llavors, el Sergio, visiblement emocionat, els va preguntar:
-Què us semblaria fer un viatge amb la nostra nau fins a Saturn i, un cop allà, patinar al voltant dels seus anells?
-Què? Com? Ho dius seriosament?-van començar a preguntar tots els nois i noies de la Colla Galàctica. No se'n sabien avenir.
-Jo m'ocuparé d'aconseguir material per confeccionar els vestits per viatjar a l'espai!--va dir la Monika, encara més emocionada que el Sergio.
Es van posar tant contents que no es van parar a pensar com farien que la nau espacial s'enlairés.
El Sergio i la Monika els van dir que el dissabte, de bon matí, a les vuit en punt, es trobarien tots a la porta del laboratori per preparar el viatge i que, sobretot, no oblidessin portar els patins.
-Oi tant que els portarem!-corejaven tots a l'hora.
Va arribar el dissabte i, abans de les vuit del matí, ja estaven tots a la porta del laboratori. Només faltava que arribés la Monika. Però de seguida la van veure venir per la plaça, tan carregada que quasi no podia veure per on caminava.
-Bon dia a tothom!-els va dir molt contenta-Mireu tot el que porto per fer els vestits per viatjar a l'espai!
I, un cop dins el laboratori, va dipositar una munt de bosses de brossa gegants, totes de color blanc, i un gran rotllo de cinta adhesiva sobre la gran taula de treball que hi havia al bell mig de l'aula.
Per fer els cascs, per poder respirar a l'espai, va aconseguir moltes garrafes d'aigua, de les de cinc litres, que els caps d'aquella colla ja no eren massa petits, i ampolles d'aigua de dos litres per posar-hi l'oxigen.
-Ostres!- va deixar anar l'Ariana-quedaran uns vestits txulíssims!
Tots s'havien quedat bocabadats.
-I amb què ens farem les botes per caminar per l'espai?-va preguntar, intrigat, el Safwan.
El Sergio tenia la reposta:-Els patins de rodes serán les nostres botes!
Els nois i noies no paraven d'aplaudir de tan contents que estaven.
-Vinga, a treballar!-els deia, molt cofoia, la Monika-Si volem fer el viatge avui mateix, hem de preparar-ho tot ràpidament.
L'Ezequiel i el Safwan es van ocupar de tallar les garrafes d'aigua, per treure'ls la part del tap i tenir prou espai perquè hi entrés el cap. L'Aya, l'Ainara i la Lizeth van fer els forats a les bosses de brossa per poder passar el cap i els braços. Mentrestant, el Youssef i la Marina agafaven globus, d'aquells tan prims i llargs, i els tallaven la punta, perquè tinguessin dos forats i així poder connectar els cascs de garrafa amb les ampolles d'aigua per l'oxigen.
-I quin combustible farem servir perque la nau es pugui enlairar?-es va preguntar, en veu alta, la Fàtima.
-Caram!-van exclamar el Sergio i la Monika-En això no hi havíem pensat.
Vet-ho aquí que la Marina i el Soufiane van tenir una idea.
-Sabeu?, encara tenim una bona quantitat de plastilina mágica!-va dir el Soufiane.
-I, com que és mágica, potser servirá per posar en funcionament la nau espacial!-va continuar dient la Marina.
-Oi tant! És veritat!-es va afanyar a observar el Sergio.
-Provem-ho!, provem-ho!-van cridar tots i totes a l'hora, com si haguessin descobert la pólvora.
Doncs bé, ja tenien els vestits preparats, els cascs ben enganxats amb la cinta adhesiva i els patins, a punt, el Sergio i la Monika també portaven els seus, no es quedarien pas sense poder patinar pels anells de Saturn.
Ja ho tenien tot a punt, també el dipòsit de la nau, carregat amb la plastilina mágica. D'un en un, començant per l'Ezequiel, es van anar posant el vestit d'astronauta, passant la bossa pel cap i estirant-la fins als peus, que quedés el casc de garrafa d'aigua ben col·locat i treient un braç per cada forat de la bossa gegant. Finalment, els patins de rodes ben calçats als peus.
Quina fila que feien, semblaven, ben bé, nois i noies de l'espai.
Entre tots van decidir que el pilot seria el Sergio i que la Monika s'ocuparia de tancar bé la comporta quan tots i totes fossin dins de la nau i au!, destí: Saturn.
La Plastilina va fer la seva màgia i el motor de la nau espacial va començar a bramar i de mica en mica, el coet es va començar a enlairar i a allunyar-se de la terra, primer, poc a poc i després, tot d'una va fer una sacsejada i va sortir disparat en dirección a les estrelles.
La Colla galáctica es va quedar callada, cadascú sentat en la cadira que s'havia portat de casa, cada una d'un color diferent, no es podien creure que allò estava passant de veritat. Per les finestretes, retallades en les caixes de cartró que donaven forma a la nau, anaven veient passar estrelles, planetes, meteorits...
-Mireu, mireu!-exclamava, emocionada, la Marina-Mireu com es veu de petita la terra des d'aquí!
-Ei! La lluna!, sembla que estigui aquí mateix! Quasi que la puc tocar amb la mà!-cridava la Lizeth.
Tots i totes miraven encantats, aquell viatge seria la millor aventura que mai haguessin imaginat.
La plastilina mágica, era tan mágica, que, en un vist i no vist van arribar a Saturn. El Sergio, no sense dificultats, va aparcar la nau espacial en un dels anells més lluents del planeta i vinga, tots cap avall!, ben protegits amb el vestit d'astronauta i els patins.
-Primer de baixar del coet!-deia, molt engrescat, l'Alejandro.
-No, no, jo primera!-li va recriminar l'Ariana
-Jo! Jo!, jo primer!-deien tots. No volien perdre ni un minut i van acabar sortint tots a l'hora, a pressió, com si haguessin obert un refresc amb gas després de remenar-lo bé.
Aquell seria un dia inolvidable. I, i tant que ho seria!
Només trepitjar l'anell de Saturn, oh! Quina sorpresa més desagradable! Estava tot ple de deixalles escampades per tot arreu.
-Què és això?- es va queixar l'Enric.
-Però com han arribat totes aquestes porqueries fins aquí?-va somicar l'Ainara.
-Això és el que passa quan no reciclem-els va dir el Sergio.-Ho veieu, la terra està ja tan saturada de residus que l'home busca altres llocs on dipositar-los i no se'ls ha acudit un altre lloc que els anells de Saturn.
-No us preocupeu!-va exclamar tot d'una la Monika-Se m'ha acudit que, com ens han sobrat bosses de brossa, que us semblaria si mentres anem patinant recollim totes aquestes deixalles? El planeta, de ben segur, qu us ho agrairà.
-I tant que si!-van corejar tots a l'hora-Junts, segur que ho aconseguirem!
-I, com que la nostra nau és molt gran, ho podrem transportar tot cap a la terra i portar-ho a una planta de reciclatge-Els va animar el Sergio.
I doncs, som-hi. Tots es van posar a patinar, n'eren uns experts, i, patinant, patinant anaven recollint tot el que trobaven, això si, separant els residus. Una bossa pels plàstics, una bossa pel paper i una altra per les restes orgàniques, no us penseu pas,fins i tot hi van trobar trossos d'hamburguesa. I així fins que ho van deixar tot net com una patena.
-Saturn és el planeta més bonic que he vist mai!-xiuxiuejava el Youssef mentre aguantava la bossa on l'Aya anava tirant tot de recipients i envasos de plàstic.
Van patinar i patinar fins que ja no podien més. Va ser la millor aventura que mai s'haurien pogut imaginar. Patinar pels anells de Saturn contemplant el planeta de colors lluents i bonics, envoltats de tots els altres: Mart, Mercuri, Venus i molts més i, il·luminats per milers d'estrelles que els picaven l'ullet, no tenia preu. Però, a més a més, la Colla Galàctica estava tornant a fer una gran feina, contribuint, amb el seu esforç, que l'univers fos un lloc més segur i més net.
Bé, l'aventura arribava a la seva fi.
-Vinga nois, vinga noies!-el Sergio ja havia carregat, amb l'ajuda de la Monika i de tota la colla, totes les bosses plenes de deixalles a la nau i ja seia a la seva cadira de pilot, una d'aquelles de despatx, amb rodetes, per posar rumb a la terra.
Ja eren tots dalt del coet, preparats per tornar i la Monika, que havia entrat l'última, es va ocupar de tancar bé la comporta i comprovar que tots havien pujat a la nau, cridant-los d'un en un pel seu nom.
-Doncs ja hi som tots, tornem cap a casa-va dir la Monika molt eufòrica i contenta per tot el que havien aconseguit fer.
El Sergio va fer rugir els motors de la nau i el viatge de tornada encara va ser més ràpid que el d'anada.
Van aterrar al parc del costat de l'escola i van anar de seguida a portar totes les bosses de deixalles, recollides a Saturn, a una planta de reciclatge de la ciutat, que van estar tan contents de la feina tan ben feta de la Colla Galáctica, que els van donar un premi per ser els millors recicladors del món.
La Colla Galàctica havia tornat a triomfar!
Ara si que patinar havia estat una experiencia divertida i emocionant. Estaven desitjant tornar-ho a repetir i potser, per què no, la propera vegada, fins i tot, descobririen un nou planeta.
FI